L’Alvert és un cantant que sempre ha sentit atracció pel món artístic, la sensibilitat i la creació. Ha tocat des de la dansa urbana, el teatre, la fotografia, la pintura, el tatuatge… però, des de sempre, el que l’ha acompanyat ha estat la música. Porta dotze anys formant-se en dansa urbana i tres creant les seves pròpies composicions, amb tota mena d’influències: des del rock psicodèlic/progressiu fins al jazz, blues, Hip Hop dels noranta, i l’actual emergent indie-pop català. Totes aquestes referències l’han dut a publicar les seves primeres cançons a les plataformes de manera autoeditada. Ara, ens presenta el seu àlbum de debut de la mà del segell Delirics després de participar en la primera edició del Talent Show de TV3: Eufòria.
‘CREMA CATALANA’ va ser el seu primer avançament i el seu primer èxit comercial. Un reggaeton català, modern i trencador, que li servia com a carta de presentació i li feia entrar directe a les llistes d’èxits. Després vindrien altres senzills com ‘LA TEVA OLOR’ o l’estiuenca ‘EMBOLIK’. I, just abans de publicar el seu primer disc ‘CORS’, va presentar un senzill amb el mateix nom, on trobem la primera col·laboració amb la Cooba. Aquest últim avançament parla de la fase final d’una ruptura amorosa, de la venjança i l’autoestima. És un cant a l’empoderament i a l’amor d’amistat que l’acompanyen sons electrònics amb un clar estil inspirat en el reggaeton del 2010 i amb influències de Luna Ki, Bad Gyal i La Zowi.
L’amor a la música, a la família, l’amor a primera vista, l’amor passional, l’amor d’estiu, el desamor, l’amor propi i l’amor a l’amistat. Vuit amors que l’Alvert ha viscut i ha volgut recollir en forma de disc, el seu primer disc: ‘CORS’. En aquest treball, el cantant de Mataró s’allibera, se sincera i presenta totes les seves facetes. Un àlbum informal, amb ganes de jugar i fer somriure l’oient. Amb referents com Bad Gyal, Lola Índigo i la recent onada urbana catalana, ‘CORS’ pretén endinsar a qui l’escolti en un món de colors, fantàstic i a vegades, de plàstic i superficial. Una crítica paròdica al “fast food” musical que està patint la indústria actual. L’Alvert es posa en la pell d’un noi que fuig de tot això i ignora tots els temes austers i seriosos del món actual. Un noi que, simplement, pensa en divertir-se, enamorar-se i jugar amb tot el que l’envolta.
Leave a Comment
Your email address will not be published. Required fields are marked with *