Lāminal és un duet de pop electrònic format pel Carles Querol (Experiment Zero, First Aid Kit, 4hiverns) i Ramon Aragall (Els Amics de les Arts, Dorian, Outer Space, Cepeda), que va néixer l’any 2020, entre moments de dualitats i contrastos. Dues ànimes creatives que han fusionat les seves passions: la música electrònica, el pop i la rítmica més visceral per presentar-nos un pop electrònic disruptiu i emocional a parts iguals.

Durant el 2020 i 2021, Carles va iniciar una nova etapa musical experimentant amb l’electrònica i samples de l’entorn quotidià per plasmar moments i sensacions viscudes. Més tard, s’hi va afegir en Ramon que, amb la seva sensibilitat rítmica, va acabar de teixir la personalitat i el caràcter del projecte amb patrons rítmics potents i elegants. La seva música és un mosaic d’artesania sonora, on es barregen aquests samples quotidians i veus modificades digitalment per crear sons orgànics amb programacions, sintetitzadors i bases rítmiques.

Actualment, es troben en procés de creació del seu primer treball: ‘(In)tacte’, que veurà la llum molt aviat i que ens aproparà a moments de claustrofòbia i eufòria personal i col·lectiva; una dualitat que explora les dues cares de la moneda de la vida i de dos anys plens de contrastos. Sota la producció de Miquel Cuixart a l’Estudi Sotrack – Lāminal enregistraran 10 cançons que transpiraran una il·lusió intacta i omnipresent, malgrat els reptes i entrebancs viscuts.

Fins ara, ja ens han fet un primer avançament amb ‘Xarxa neuronal’, una cançó que relata la connexió emocional entre el protagonista de la història i una intel·ligència artificial que ell mateix ha construït i programat. Ara, presenten ‘Petjades fumejant’, un segon tema que ens transmet la dificultat d’enfrontar-se a una situació adversa que resulta aclaparadora. Una cançó directa, emocional i cinemàtica acompanyada d’una bateria electrònica, sintetitzadors, loops de veu modificades i distorsió final.

‘Petjades fumejant’ és quan el mal temps arriba sense avisar i ens sorprèn. Compta amb una lletra crua, testimonial i repetitiva que busca la reiteració d’una mirada nua davant del desconcert. Aquesta repetició es converteix en un símbol de la cançó, recordant-nos la dificultat de seguir caminant quan tenim la tempesta davant.