La cuina de Catalunya i del País Valencià és un reflex del seu paisatge, clima i història. Molts dels seus aliments més representatius són molt més que simples ingredients: formen part de l’imaginari col·lectiu i identitari de pobles i comarques. Avui, a La Prestatgeria, et portem 5 productes típics que no poden faltar a cap taula amb arrels al territori.

1. Calçot (Catalunya, zona de Valls – Alt Camp)

Aquest ceba tendra i dolça, cultivada de forma allargada i rostida al foc viu, és la protagonista indiscutible de les calçotades. Originària de la comarca de l’Alt Camp, i en especial de la ciutat de Valls, el calçot es considera una joia de la cuina d’hivern catalana. Es menja acompanyat de salsa romesco i en trobades populars que combinen menjar, foc i festa. Té Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

2. Arròs bomba (País Valencià, zona de l’Albufera – Horta Sud i Ribera Baixa)

És l’arròs utilitzat tradicionalment per fer la paella valenciana. Es conrea en zones humides com l’Albufera de València i és conegut per la seva gran capacitat d’absorció de sabors sense passar-se de cocció. L’arròs bomba ha estat clau en la internacionalització de la cuina valenciana i segueix sent el cor de molts plats de l’Horta i la Ribera.

3. Botifarra dolça (Catalunya, comarques gironines – especialment l’Empordà)

Una curiositat de la cuina catalana: una botifarra elaborada amb carn picada, sucre, canyella i, de vegades, llimona. Es pot menjar crua o cuita, sovint fregida amb poma o amb un toc de vi dolç. És un producte típic de celebracions i receptes familiars. L’Empordà n’és la zona més emblemàtica.

4. Garrofó (País Valencià, comarques centrals)

Aquest llegum pla i gran és imprescindible per fer una paella autèntica. Es conrea tradicionalment a la Ribera Alta, l’Horta de València i la Costera. Tot i que durant un temps va estar en risc de desaparició, el cultiu del garrofó valencià autòcton s’ha recuperat gràcies a projectes de conservació agrícola. El seu sabor suau i textura cremosa el fan únic.

5. Mató de Montserrat (Catalunya, zona del Bages)

Un formatge fresc i lleuger fet amb llet de cabra o vaca, típic de la zona del massís de Montserrat. El mató es consumeix sovint amb mel i és una de les postres més tradicionals del país. A Montserrat és habitual comprar-lo als petits productors que venen als voltants del monestir. Té un origen monàstic i una llarga tradició a la Catalunya central.

Una cuina arrelada al territori

Aquests aliments no només són bons, sinó que parlen del paisatge, la tradició i la cultura que els envolta. Des de les terres de l’Ebre fins a les muntanyes de Montserrat, des de l’Albufera fins a l’Empordà, el menjar és memòria viva. Tastant-los, no només alimentem el cos… també les arrels.