JACOBS arrenca el 2024 amb “BOMBOLLA“, single amb què presenta el seu nou nom i projecte artístic.

Amb “BOMBOLLA”, JACOBS ens anima a sortir de la nostra zona de confort, a sortir de la “bombolla”, atrevint-nos a explorar noves maneres de viure sense que ens importi el que pensin els altres.

Amb un so fresc, més electrònic del que tenia acostumats als seus fans, JACOBS fa un salt endavant cap a una nova sonoritat més club, però sense perdre l’essència pop que tant la caracteritza.

Maria Jacobs, cantautora vallenca de 22 anys. Als 13 anys comença a compondre cançons que finalment les recopila al seu primer CD autoeditat anomenat “7teen Secrets”, presentat el 2017. El disc va ser produït per Xavier Llorach amb 10 temes i un bonus track.

El desembre del 2019 surt a la llum el seu segon disc, anomenat “Invisible”. Segons la compositora, el títol del disc ve de la idea que “Hi ha moltes coses importants a la vida que són invisibles, sentiments, per exemple. No es veuen però són essencials a la vida.”

Aquest segon disc ha estat produït per Marc Martin, enregistrat a l’Estudi La Vall i està emmarcat dins d’un estil pop-country.  El disc conté 4 temes en anglès i 7 en català, i en alguns creix l’anhel de millorar temes socials. Amb aquest segon disc signa contracte amb la discogràfica Música Global.

Entre altres coses, la Maria ha seguit un curs de musicoteràpia enfocat des de la psicologia integradora i relacionat amb la seva carrera de fisioterapeuta. El 2017, va posar veu a dues peces compostes per Jordi Cartañá, que formen part de la banda sonora de la Llegenda de Sant Jordi a Montblanc.

El 2019, l’esmentat autor Jordi Cartañá, va publicar el llibre-cd de la Cantata de La Llegenda de Sant Jordi, on ha ampliat la banda musical, i on Maria Jacobs juntament amb el cantautor Joan Reig (Els Pets) posen veu a els temes.

Finalment, l’any 2022 arriba “Et Porto Escrit”, el seu tercer disc. Un àlbum d’onze temes en què podem trobar des del gènere funky, passant per balades, fins a rock o electrònic. Per aquest disc l’autora no ha volgut encasellar-se en cap estil en concret, ja que ha seguit la sonoritat que demanava cada cançó.

Es parla de diverses temàtiques, des de l’enamorament al desamor, però també passa per temàtiques de caràcter més social com és el rol de la dona (a la cançó “Caminar ràpid”) i l’amor propi, parlant molt de la salut mental (en la cançó “Algú per estimar”).

Aquest disc, diu l’autora, va més enllà de la música. Per a ella, compondre’l ha significat un abans i un després a la seva vida, ja que gràcies a aquest disc s’ha descobert a si mateixa en molts aspectes i també ha desenvolupat una arma que li dóna veu per lluitar per les desigualtats i de mica en mica va provocar un canvi a través de la música.