Amb les entrades exhaurides des de fa mesos i una energia desbordant, el duet de Sant Andreu va transformar el seu pas per la Sala Razzmatazz 1 —dins del Festival Empremtes— en una celebració col·lectiva on la tendresa i la lluita social van caminar de la mà.

Feia setmanes que l’ambient es respirava amb expectació als voltants de la sala. Quan un grup com Ginestà penja el cartell de sold out amb tant de temps d’antelació a un recinte de les dimensions de la Sala Razzmatazz 1, saps que el que passarà a l’interior no serà un concert qualsevol. Era una cita assenyalada dins del Festival Empremtes, i els germans Júlia i Pau Serrasolsas no només van complir amb les altes expectatives, sinó que van regalar una d’aquelles nits que queden gravades a la memòria col·lectiva de la nostra escena.

Gràcies a la complicitat i als documents audiovisuals cedits per la Laia Passola (@laia.pasliz), revivim com es va viure des de dins un directe monumental.

Una comunió perfecta entre emoció i proximitat

Puntuals i abillats amb aquesta naturalitat que els caracteritza, els components de Ginestà van saltar a l’escenari per oferir un repertori de més de dues hores que va repassar tant els talls del seu aclamat disc Gira tot igual, però diferent com aquells anthem incombustibles que ja formen part de la banda sonora de tot un país.

Acompanyats d’una banda impecable a la bateria, els teclats, el baix i les guitarres, la veu dolça però carregada de personalitat de la Júlia es va fusionar a la perfecció amb la del Pau, creant una atmosfera d’intimitat tot i trobar-se davant d’una massa humana entregada des del primer minut.

Música, humor i consciència social

Un dels grans encerts de la proposta de Ginestà és la seva capacitat de connectar allò personal amb allò polític sense perdre el somriure. En un tram del concert, el públic es va sacsejar amb reflexions sobre el moment actual i la importància de defensar el territori, combinades amb instants d’humor i complicitat amb la gent. La nit va avançar entre crits a l’estimació, cors massius corejats per tota la sala i una posada en escena que demostra que el duet travessa el seu estat de maduresa més dolç.

Veure un directe de Ginestà a hores d’ara és constatar que la seva música funciona com un refugi d’energia positiva, una abraçada necessària per combatre els dies grisos i recordar que la cultura en català viu un moment d’or creatiu i de connexió amb les bases.