La saviesa popular no necessita manuals d’instruccions; en té prou amb una frase ben parida. Aquí teniu la nostra selecció de “perles” del refranyer català:

1. “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”

• Significat: S’utilitza per expressar que quan ocorre una desgràcia de grans dimensions, ningú se n’escapa; les conseqüències acaben afectant tota la comunitat.

• L’origen: És una dita amb una càrrega històrica profunda. Fa referència a la Batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707), durant la Guerra de Successió. La derrota de les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria davant les de Felip V va significar la pèrdua dels furs del Regne de València i, posteriorment, de la resta de la Corona d’Aragó. Per al poble, el “mal” que venia d’aquella direcció geogràfica va canviar la història del país per sempre.

2. “Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”

• Significat: Expressa una desconfiança històrica i un recel cap als professionals del dret, sovint vistos com a persones que compliquen els plets o que es beneficien econòmicament dels problemes aliens.

• L’origen: És una dita satírica d’origen antic que reflecteix la tensió històrica entre la gent del poble i l’entramat judicial. La rima “dos en dos” reforça la idea que aquestes professions van de la mà per enredar els assumptes. Té paral·lels en moltes altres cultures mediterrànies, on l’humor popular sempre ha utilitzat la figura de l’advocat com a blanc de crítiques per la seva presumpta avarícia o falta d’escrúpols.

3. “Qui té padrins, el bategen”

• Significat: Una veritat universal: qui té bons contactes o influències ho té molt més fàcil per prosperar o aconseguir favors que qui no en té.

• L’origen: Neix del pes que tenia la institució del baptisme en la societat antiga. Antigament, si un infant no tenia padrins, no podia rebre el sagrament i, per tant, quedava exclòs de la protecció social i religiosa de la comunitat. Tenir uns padrins “potents” era la primera assegurança de vida d’un nadó; d’aquí va saltar al sentit figurat del tràfic d’influències.

4. “Qui oli remena, els dits se n’unta”

• Significat: Té una doble cara. D’una banda, indica que qui gestiona negocis o diners aliens sempre acaba traient-ne un petit benefici (sovint il·lícit). De l’altra, adverteix que qui es fica en assumptes tèrbols acaba esquitxat o compromès.

• L’origen: Té un origen rural i mediterrani evident. En l’elaboració de l’oli, és físicament impossible manipular les olives o el líquid sense que les mans quedin impregnades d’aquest greix. És una imatge perfecta per descriure la corrupció o la implicació inevitable en un afer.

5. “Cap on el cor s’encamina, el peu camina”

• Significat: Una de les dites més poètiques de la nostra llengua. Expressa que la voluntat real i els desitjos interns són els que acaben determinant les nostres accions i el nostre destí.

• L’origen: Tot i que sona a saviesa de carrer, té una base culta. És una evolució de la sentència bíblica de l’Evangeli de Mateu: “Ex abundantia cordis os loquitur” (De l’abundància del cor en parla la boca). Ja apareix documentada en textos catalans del segle XV, demostrant que la idea que el cor mana sobre els passos és un pilar del nostre pensament des de fa segles.