El cantautor català presenta un nou single de pop electrònic produït per Roger Argemí i Uri Plana que reflexiona sobre les inseguretats quotidianes i la necessitat d’encaixar.

Després de presentar 2.0 —un tema marcat per la superació personal i la capacitat de renéixer davant l’adversitat—, Marc Andurell obre una nova etapa artística amb la publicació de Desorbitant. En aquesta ocasió, el músic posa l’atenció en un terreny reconeixedor i quotidià: la sensació de no acabar d’encaixar, d’estar al marge i de preguntar-se quin és el nostre lloc entre els altres.

Un satèl·lit errant i les inseguretats del dia a dia

La cançó neix d’aquelles petites situacions en què ens sentim desubicats: ser qui marxa primer d’una trobada, la persona que se situa a l’esquerra a les fotos de grup o qui riu en una conversa sense sentir-se’n part integrant. A partir d’aquests detalls, Desorbitant desenvolupa una reflexió sobre el sobrepensament i la recerca constant d’aprovació.

El fil conductor del tema utilitza la metàfora d’un satèl·lit errant que gira contínuament sense aconseguir un senyal. Tanmateix, la lletra evoluciona cap a una conclusió serena: no cal agradar a tothom ni ser sempre el centre d’atenció, sinó aprendre a valorar les persones que tenim al costat.

Producció pop de referència nord-americana

En l’apartat sonor, Desorbitant s’endinsa en el pop electrònic amb una producció signada per Roger Argemí i Uri Plana. El tema combina aquesta sonoritat amb una escriptura narrativa inspirada en el pop nord-americà dels anys 2000, traslladat al català des d’un univers personal.

Aquest llançament consolida un camí ascendent per a Marc Andurell, qui es va donar a conèixer àmpliament després de guanyar la primera edició de l’OP FEST amb La Deixo Caure, publicar l’EP 4X4 i signar la cançó de l’estiu 2025 de La Xarxa amb Un estiu com els d’abans.

El nou senzill Desorbitant ja es troba disponible a totes les plataformes digitals de reproducció.