D’Antònia Font a Júlia Colom o Maria Jaume: la música balear alça la veu contra un turisme que “no ens deixa res”. Repassem els himnes que han passat de la celebració a la denúncia de la massificació.

Que les Illes Balears són una pedrera inesgotable de talent musical no és cap secret. Però darrerament, entre les melodies pop i els ritmes folklòrics, s’hi ha colat un soroll que ja no es pot ignorar: el del col·lapse. El que abans era una crítica aïllada s’ha convertit en un clam generacional. Els músics illencs han dit prou i han passat de cantar a la calma mediterrània a denunciar, sense filtres, que el model turístic els està expulsant de casa seva.

La darrera “tonada” de Júlia Colom

La darrera a sacsejar les xarxes ha estat Júlia Colom. La de Valldemossa ha compartit una cançó crua, escrita amb el seu germà Martí, on parla d’una Mallorca que plora sota el pes dels rècords històrics (més de 19 milions de visitants el 2025). “Producte de temporada que ara dura tot l’any”, sentencia l’artista, posant paraules al sentiment de molts illencs que se senten estranys a la seva pròpia terra.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de JÚLIA COLOM (@juliacolomjuliacolom)

Una herència que crema: de la Jota al Pop

Aquesta onada de protesta no és nova, però sí que s’ha accelerat de forma exponencial en la darrera dècada. Si Joan Miquel Oliver ja ens avisava a Atlantis (2017) d’aquella “plaga d’estrangers”, altres han agafat el relleu amb missatges encara més directes:

• L’himne de la resistència: Joana Gomila i Laia Vallès van crear la Jota dels hereus, un repàs punyent a les cadenes hoteleres que han canviat la fesomia de la costa. Per a Gomila, aquests edificis són “l’herència no triada” d’una generació.

• La sàtira de Tomeu Penya: Fins i tot el de Vilafranca, amb el seu característic to festiu, avisava a Mallorca s’enfonsa que “si no posam ordre, tots farem un esclafit”.

• El retorn d’Antònia Font: En el seu aclamat retorn amb Un minut estroboscòpica, Pau Debon es preguntava què ens queda després del turisme: “No ens donen res / No ens deixen res”.

Premis i aliances: Menorca i Mallorca unides

La crítica ja no es queda només a les lletres, sinó que està recollint els fruits de la crítica musical. El tema Mon Cheri, Go Home de Maria Jaume i Fades ha estat un dels grans triomfadors de l’any, emportant-se el premi Cerverí a millor lletra i l’Enderrock de la Música Balear a millor cançó. No és només una cançó per ballar; és un missatge polític que ha calat fons.

A Menorca, l’aliança també és total. Sota el lema “Convindria tenir una cançó per poder dir que no”, artistes com Anna Ferrer, Pèl de Gall i Verlaat es van unir en un exercici de renúncia estilística per posar el missatge al centre. Com diu Ferrer, era un crit que molta gent necessitava fer.

De l’apocalipsi guiri de Llampuga al punk-rock de Salvatge Cor o el rap de Trapella, la música de les Balears ha passat a l’ofensiva. Ja no es tracta només de fer cançons maques; es tracta de sobreviure en un paradís que, de tant vendre’s, corre el risc d’esgotar-se.