Parlar de Lax’n’Busto és parlar de la banda sonora de 4 generacions a Catalunya. Des de Vendrell al món, el grup va saber combinar com ningú el rock clàssic amb l’himne pop, passant de la gamberrada juvenil a la maduresa emocional.

Dins la nostra secció “La Prestatgeria”, avui desem pols a cinc joies que han definit la trajectòria d’una de les bandes més estimades del rock català.

1. “Llença’t” (Llença’t, 2000)

És, probablement, l’himne per excel·lència del grup. Publicada l’any 2000, aquesta cançó va marcar un punt d’inflexió i va portar la banda a una popularitat massiva. Amb una lletra vitalista que ens convida a prendre riscos i a no deixar passar les oportunitats (“Llença’t, no tinguis por de res”), la veu de Pemi Fortuny esdevé aquí pura energia. És la cançó que tanca tots els concerts i que tothom, sàpiga o no de rock, ha cantat alguna vegada a ple pulmó.

2. “Trepitja Fort” (Llença’t, 2000)

Si “Trepitja Fort” és l’energia, és l’emoció, el ritme!. Una himne rock que demostra la capacitat de la banda per escriure lletres senzilles però d’un calat sentimental profund. S’ha convertit en la banda sonora de milers de nits a casa nostra.

3. “Pagès” (Lax’n’Busto, 1991)

Hem de viatjar als inicis per trobar aquesta descàrrega de rock pur. “Pagès” representa l’essència més gamberra i reivindicativa dels Lax’n dels primers anys. Amb un riff de guitarra inconfusible i una lletra que reivindica les arrels i l’orgull de ser de comarques (“Sóc un pagès, un pagès del Vendrell”), aquesta cançó va connectar ràpidament amb un públic jove que buscava rock directe i sense artificis.

4. “La meva terra és el mar” (Sí, 1998)

Aquí trobem uns Lax’n’Busto més madurs, capaços de crear atmosferes gairebé èpiques. “La meva terra és el mar” és una oda a la identitat mediterrània i al sentiment de pertinença. La cançó evoluciona des d’una melodia suau fins a un final potent on la instrumentació brilla amb tota la seva força. És una d’aquelles peces que demostren que el grup sabia créixer sense perdre el seu segell personal.

5. “Miami Beach” (Lax’n’Busto, 1991)

No podíem tancar aquesta prestatgeria sense una de les seves cançons més divertides i icòniques dels 90. “Miami Beach” és un retrat irònic i fresc de l’època, amb un ritme encomanadís que convida a ballar des de la primera nota. Representa el costat més pop i desenfadat de la banda, aquell que omplia places de poble durant les Festes Majors i feia que ningú pogués estar quiet.

La Playlist: Lax’n’Busto Essencials

Aquí teniu la selecció per reviure aquests èxits (i alguns més) directament des de la nostra prestatgeria: