De coreògraf d’elit a icona del pop experimental. La de la Roca del Vallès publica el seu àlbum de debut on la ràbia, el desig i la vulnerabilitat es barregen sota la producció de Juan Feduchi.

Si segueixes mínimament l’escena urbana catalana, el nom de Marta Ros et sona. Ja sigui per haver ideat els moviments més virals de la Mushkaa, per la seva feina amb Rigoberta Bandini o pel seu passat a l’escola de dansa, la Marta fa temps que mou els fils del que veiem als escenaris. Però ara, el personatge ha devorat la creadora. Amb el llançament de ‘Ouineta Verificada’, l’artista reclama el seu lloc al tron del pop experimental català.

Un disc que és un procés de validació (i un càsting de luxe)

Ouineta no ha vingut a fer cançons de farciment. Aquest disc és una declaració d’intencions dividida en quatre estats d’ànim: ràbia, sensualitat, riures i fragilitat. El viatge comença fort amb “Evil Ouineta”, un dard directe als qui intenten copiar-li l’estil, acompanyat d’un clip que ja és història visual: un càsting on apareixen des de la mateixa Rigoberta fins a la Llum o la Laaza. Totes volen ser Ouineta, però només n’hi ha una de “verificada”.

Amors, amigues i “Cheetos i scroll”

El disc és un mapa de les relacions de la Marta. A “NOIS”, col·labora amb la seva parella, la Mushkaa, per signar un himne de sensualitat sàfica que deixa els nois fora de la conversa. Però també hi ha espai per a la foscor: la gelosia malaltissa a “Lily-Rose” o la ràbia pura de “Ves-te’n de la festa”, on dispara contra les falses amistats sense filtres.

Un dels moments més màgics arriba amb “Stampida”, una oda dedicada a la Irma Farelo on la barrera entre el personatge i la persona s’esquerda per deixar veure la Marta més enamorada. I per tancar el cercle, la ressaca: “Cheetos i scroll” ens regala una versió acústica, gairebé sense autotune, que ens transporta directament a un diumenge de sofà i desconnexió.

El pop que no vol encaixar

Amb produccions de Juan Feduchi, Bexnil i Lluís Cabot, el disc navega pel reggaeton, la bachata i l’electrònica més glitch. Ouineta no busca la fórmula de ràdio fàcil; busca crear un univers propi on el moviment i el so siguin indestriables.

La gran pregunta és: com traslladarà una coreògrafa de la seva talla tot aquest arsenal visual al directe? El pròxim 10 d’abril a la Sala Razzmatazz tindrem la resposta. Prepareu-vos, perquè la “validació” definitiva serà sobre l’escenari. Un altre escenari on ens farà la “validació” serà el de la Sala B de Madrid el 16 d’Abril.