La cantautora catalana publica el seu tercer treball d’estudi, una aposta orgànica produïda per Jordi Pinyot que deixa enrere l’electropop per situar la veu i les eines acústiques al centre.

Hi ha moments en la trajectòria d’un artista on la necessitat d’honestedat passa per despullar la producció i tornar a la feina de cançó de cambra. Sara Roy ha fet exactament aquest pas amb la publicació de Per si s’acaba el món, el seu tercer àlbum de llarga durada, format per set cançons. Després d’explorar sonoritats pop de tall electrònic en treballs anteriors, la música del Bages gira el rumb cap a una proposta de caire més acústic, proper i introspectiu.

Un canvi de rumb sonor cap al pop de cantautora

Sota la producció de Jordi Pinyot, el nou treball situa les guitarres acústiques, els arranjaments continguts i la interpretació vocal en primer pla. El so de Per si s’acaba el món s’emmarca en el folk contemporani i el pop d’autor, prenent com a mirall la feina de creadores internacionals com Lizzy McAlpine, Maggie Rogers, Gracie Abrams o Sasha Alex Sloan, així com la sensibilitat de la catalana Judit Neddermann.

Aquest gir estètic respon a un procés de reflexió personal i professional. Les composicions que integren el disc van néixer en un context marcat per la revisió de les expectatives, el desgast davant les dinàmiques de la indústria musical i la gestió de canvis vitals. Les lletres d’aquest recull aborden de manera directa la pèrdua d’innocència, la transformació personal i la recerca de calidesa en moments de desorientació.

Col·laboracions i senzills d’avançament

L’àlbum consolida el seu discurs a través de diverses aliances artístiques puntuals. Abans de la sortida completa del disc, l’artista ja havia donat a conèixer peces com L’error més bonic, on col·laboren Judit Neddermann i el guitarrista Pau Figueres, així com els senzills El balcó amb geranis i Tant de poder parar el temps.

Dins del repertori de l’àlbum destaca també la participació de la poeta i cantautora Ivette Nadal al tema Entre tanta merda, una composició que posa el focus en la incomprensió social i la sensació d’aïllament.

Una trajectòria arrelada a l’escena

Formada musicalment des de la infantesa —amb un pas primerenc pel grup infantil Macedònia als dotze anys—, Sara Roy ha desenvolupat un camí propi com a autora i intèrpret dins el panorama català. Al llarg de la seva carrera en solitari ha presentat el seu repertori en espais com la Sala Apolo i Razzmatazz, així com en programacions de festivals com el Cruïlla, l’Acústica de Figueres o Sons del Món.

Per si s’acaba el món ja es troba disponible a totes les plataformes digitals de reproducció i es podrà gaudir en directe en els concerts de Barcelona del 23 d’octubre i el de Girona del 13 de novembre.