Després de tres anys de silenci escènic, Feliu Ventura torna amb una cançó que ressona com un clam col·lectiu. “Quan el cel es tornà negre” és el primer avançament del seu nou disc, previst per al 2026, i arriba com una abraçada musical a les víctimes de la dana que, ara fa un any, va devastar diverses comarques del País Valencià.

El tema —que es publicarà el pròxim 21 d’octubre— és molt més que un senzill: és una dansà tradicional transformada en crit coral, on Ventura s’acompanya de La Maria, Noèlia Llorens “Titana”, Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra” i Vicent Torrent. Tots ells posen veu a una ferida compartida, però també a una memòria viva i combativa.

“Els valencians tenim, com a mínim, una catàstrofe per generació”, explica Feliu Ventura. “Però aquesta cançó no parla de meteorologia, sinó de memòria. Parla de la indignació compartida davant una barrancada gestionada per incompetents amb ‘competències’ i per negacionistes del canvi climàtic”.

Amb aquesta contundència, Ventura denuncia la gestió institucional del desastre i reivindica la força de l’autoorganització popular, d’un poble capaç de respondre amb solidaritat i dignitat davant la desídia política.

Una dansà com a crit col·lectiu

“Quan el cel es tornà negre” beu de la dansà valenciana com a forma identitària, un ritme que uneix tradició i comunitat. Els arranjaments transmeten “urgència, indignació i determinació”, en paraules del crític Josep Vicent Frechina, que destaca com Ventura “agafa impuls del passat per projectar-se en el futur”, recordant la millor poètica d’Al Tall, però mantenint el pols pop que defineix la seva trajectòria.

El tema va néixer mentre l’artista treballava en el seu nou àlbum. Fidels al seu esperit transformador, Ventura i el seu equip van decidir posar música al dolor i a la memòria col·lectiva. Aquest proper disc, segons s’ha avançat, mostrarà un so renovat, amb nou productor i fins i tot un toc d’electrònica, sense perdre l’essència de pop folk compromès que l’ha convertit en una veu imprescindible.

Amb més de 30 anys de carrera, Feliu Ventura continua fidel a la seva manera d’entendre la cançó com una eina de resistència i memòria:

“La cançó no canvia el món, però convoca la gent que el pot canviar”, ha dit en més d’una ocasió.

I amb “Quan el cel es tornà negre”, torna a fer-ho. No només com a músic, sinó com a cronista d’un poble que es reconstrueix amb música, dignitat i esperança.

Foto de Jordi Borràs