L’olotina Anna Serra (Manzau) dissecciona la salut mental en un disc que viatja del dolor a la llibertat, sota una sonoritat de rock clàssic, jazz i soul.

“En el viatge cap a la felicitat hi ha dolor”. Amb aquesta declaració de principis ens rep Manzau en el seu nou treball, Red Vol. 1. L’artista de la Garrotxa no només presenta un disc; obre un diari personal on molts joves se sentiran reflectits. És el retrat d’una generació que ho ha tingut tot a l’abast —estudis, extraescolars, tecnologia— però que sovint s’ha oblidat d’aprendre a gestionar el buit emocional que genera la pressió del dia a dia.

De la Nanociència a l’escenari de Sydney

La trajectòria de l’Anna Serra és tan fascinant com la seva música. Graduada en Nanociència i Nanotecnologia, aquesta jove d’Olot nascuda el 2001 ha sabut combinar el rigor científic amb la passió pel directe. Després de recórrer els escenaris de Girona, formar part de la banda de Caïm Riba i foguejar-se a la mítica Monday Jam de Sydney (Austràlia), la Manzau torna a casa amb una identitat sonora consolidada.

El nom de guerra, Manzau, és en si mateix un acte de justícia: la recuperació d’un cognom femení perdut de la seva família. Aquesta voluntat de rescatar l’essència es trasllada també a la seva producció, on aposta pel so de l’ Old School Rock amb pinzellades de Reggae, Jazz i Soul, mantenint la puresa dels instruments de tota la vida.

Un disc sense gènere per a una llibertat real

Un dels punts més trencadors de Red Vol. 1 és que les seves lletres no tenen gènere. Manzau ha creat un espai segur on qualsevol persona, independentment del seu sexe, pot fer-se seves unes històries que parlen de feminisme, d’amors maldestres i, sobretot, de la lluita per la pau mental.

El missatge de l’àlbum és evolutiu: comença amb aquelles petites molèsties quotidianes que ignorem i acaba explorant el “buit gegant” que ens pot arribar a paralitzar. Però no ens equivoquem, no és un disc pessimista. L’objectiu final de la Manzau és l’acompanyament; que ningú se senti sol en el seu malestar i que la música sigui el pont per demanar ajuda o compartir el dolor.

Més que un concert, una catarsi humanitzadora

En una societat que avança cap a la digitalització i la fredor, Manzau reivindica el dret a sentir. Els seus directes busquen l’autenticitat radical: emocionar, fer riure i plorar. En definitiva, recordar-nos que el que ens fa humans és, precisament, la nostra capacitat de ser vulnerables.