L’artista Àlex Urbano debuta amb ‘Amb les flors a la mà’, un àlbum conceptual de set capítols que ensenya a regar els jardins que la pèrdua ens ha deixat buits.

Hi ha paraules que tenen una sonoritat especial, i “Etèria” en representa a la perfecció l’estètica d’aquest projecte: fragilitat, connexió amb la natura i allò que és intangible però real. Després d’una dècada d’experimentació, l’Àlex Urbano ha trobat el seu lloc genuí amb un treball que neix d’una ruptura però que acaba sent un manual de resistència emocional amb perspectiva feminista i LGTBI.

El Dia Zero: ‘Amb les flors a la mà’

L’àlbum s’estructura com un camí de set etapes. El primer capítol, ‘Amb les flors a la mà (Cap. I: Absència)’, és el retrat del “dia zero”. És el moment on la negació i l’enyorança pesen més que res. Amb metàfores potents com “Aquest camp de gira-sols, jo el seguiré regant”, Etèria descriu aquesta voluntat d’aferrar-se a l’amor fins i tot quan l’altre ja no hi és.

Musicalment, el projecte és un trencaclosques fascinant: la veu nua com a eix central, guitarres que ploren i textures electròniques que ens recorden referents com Judeline o Carlos Ares, però amb una arrel mediterrània que beu de Mar Pujol o Judit Neddermann.

La música al servei de la poesia

Per a l’Àlex, la composició és un acte gairebé espiritual. Les lletres apareixen primer, com un “suspir” en forma de poesia, i mesos després, la música arriba per donar-los color. Aquest respecte reverencial per la paraula fa que cada cançó d’Etèria sigui una experiència immersiva.

Tot i que l’Àlex confessa que la tristesa ha estat sempre el seu “refugi artístic”, el viatge d’aquest àlbum té un final lluminós. El darrer capítol, ‘Em sento viva (Cap:VII: Pau)’, marca un abans i un després en la seva carrera: és la primera vegada que escriu des de la calma, obrint un nou univers sensorial que promet moltes alegries a l’escena catalana.

Un personatge real per a un món d’algoritmes

En un món obsessionat amb els números i la promoció esgotadora, Etèria reivindica el directe com l’únic lloc on la música realment viu. Format al Taller de Músics ESEM, l’Àlex Urbano entén l’escenari com un espai on el moviment, el maquillatge i la veu es fusionen per connectar amb el públic de manera gairebé animal.

A OnSortir TV ho tenim clar: escoltar Etèria és mirar-se al mirall. Potser et farà recordar dolors passats, o potser t’ajudarà a oblidar-los, però el que és segur és que les seves flors es quedaran amb tu molt de temps després que s’acabi la música.